PUNT FINAL?

Sí, s’han acabat les festes de Nadal i els àpats i les llargues i dolces sobretaules. Però la nostra cultura i gran part de les tradicions estan tan lligades als fogons que d’aquí a quatre dies tindrem una altra data marcada al calendari i el seu ingredient, mai tan ben dit, gastronòmic.

 

És per això que, malgrat que ara tinguem pressa per a tornar al gimnàs i afegim aquest propòsit a la nostra llista per a l’any nou, a mig gener tindrem un altre cop el plat a la mà. Les escudelles populars són, a gairebé totes les parròquies, un bon antídot durant la Setmana dels Barbuts, la més freda de l’any, segons diuen. I tampoc no hem d’oblidar els Encants de Sant Antoni, a Escaldes-Engordany, amb els embotits de porc com a reclam.

I, així, anar fent, quan no és una cosa, és l’altra: al voltant d’una taula desenvolupem una socialització que barreja emocions, festa, tradició, amistat, retrobament, família… Esperem que la situació canviï però que no ens faci canviar a nosaltres, si més no pel que fa a tot allò que representa seure a taula per celebrar dates i esdeveniments assenyalats.

7 GEN
Carbo reis

PER A QUI NO ES PORTI BÉ, CARBÓ!

Els Reis d’Orient, malgrat totes les restriccions pel coronavirus, no faltaran a la cita anual de la nit del 5 de gener. Això ho sabem segur. D’una manera o d’una altra, se les empescaran per passar casa per casa, que per això són mags.

A illa Carlemany encara sou a temps de fer arribar la vostra carta al Carter Reial i fins i tot us hi podeu fotografiar, això sí, amb les noves tecnologies. Les mateixes que van permetre disposar d’audiències en línia amb el Pare Noel i, fins demà, també amb el Carter Reial. Potser és una bona manera de demostrar als Reis —si no ho han vist ja, perquè res no se’ls escapa— que us mereixeu tot el que demaneu. I si no els acabeu de convèncer, ho notareu, perquè us deixaran carbó.

 

Si no voleu carbó, deixeu als Reis i al seu seguici una copeta de licor i una menja dolça, feu bondat i aneu a dormir d’hora. I si així i tot us deixen carbó, mossegueu-lo sense por, que és de sucre!

LA MILLOR COPA PER A DESGUSTAR UN CAVA O UN XAMPANY

Cada beguda té la seva cristalleria. Per exemple, el vi i la cervesa, però també l’escumós, que fa servir la copa per a realçar el sabor, conservar l’aroma i la temperatura, i fer dansar les bombolles per tal d’assaborir-les millor al paladar. I quina mena de copa aconsegueix tot això?

 

Doncs, segons els experts, la del vi blanc ressalta els matisos del cava i del xampany, per la forma i la grandària, contra tot pronòstic i malgrat la pèrdua de glamur. La segueix de prop, pel que fa a idoneïtat, l’anomenada «tulipa», perquè és estilitzada, una mica àmplia al centre i més estreta a la part superior, cosa que aconsegueix bastant bé els propòsits, però no supera la del vi blanc. Les menys apropiades, malgrat que són les més típiques a la vitrina de casa, són l’allargada i fina en forma de «flauta» i la icònica «pompadour». La primera no permet gaudir plenament de l’aroma perquè la boca és massa estreta, mentre que la segona, pel gran diàmetre i la poca profunditat, fa que la beguda s’escalfi amb rapidesa i perdi el gas i l’aroma. Això sí, sempre serà la més glamurosa, sobretot per la llegenda que diu que fou creada prenent el volum del pit de Madame de Pompadour, l’amant del rei Lluís XV de França.

CAVA ANDORRA
24 NOV NEULES I TORRONS

NEULES I TORRONS COM A COLOFÓ!

Les sobretaules comencen amb el cafè, s’endolceixen amb neules i torrons, i es rematen amb una copeta de licor. Tot, mentre brollen anècdotes, rialles i bons records.

 

Les neules, fines, lleugeres i cruixents, estan fetes de farina, sucre i clara d’ou. Apareixen esmentades en un document de 1267, en què es narra el menú de Nadal del rei Jaume I. Llavors, però, eren planes. No fou fins al segle XVII, quan se’n va popularitzar el consum, que s’hi van incorporar ingredients com ara la xocolata i se’ls va donar la forma caragolada que coneixem avui.

 

Els torrons sembla que també apareixen en època medieval, introduïts pels àrabs, que són hàbils elaboradors de dolços a base d’ametlles. Des del sud de les terres valencianes es van anar popularitzant arreu i potser per això els torrons per excel·lència són els de Xixona (els tous) i els d’Alacant (els durs), encara que els d’Agramunt també tenen renom. Però, atenció, això dels torrons és com la moda, n’hi ha que són de fons d’armari —potser, en aquest cas, fons de taula?— i altres que són novetat de temporada, amb sabors nous i diferents, alguns dels quals duen la firma de grans noms de la gastronomia. Ara bé, tots engreixen. Cal controlar les quantitats que n’ingerim per evitar lamentar-nos passat festes.

FEU CAGAR EL TIÓ A CASA?

Quan s’explica a un foraster la tradició de la vigília de Nadal, o del mateix 25, de picar una soca i fer que «cagui» regals, sovint pensa que ens hem tornat bojos. Som així, aquí! Però, on és l’origen d’aquesta tradició?

El caràcter de celebració infantil actual amaga antigues pràctiques rituals, dirigides principalment a propiciar l’abundància i el lligam familiar enmig de l’hivern. Un tió és una soca per a fer cremar al foc a terra. Antigament es pensava que aquest foc hivernal feia claror i allunyava elements estranys, a la vegada que simbolitzava comunitat i lligam familiar. Originalment, cremava de Nadal a Reis i, passada la data, era costum escampar les cendres per estables i conreus, i per damunt del llit, com a ritual de fertilitat. En alguns llocs era tan gran la veneració que també li dedicaven oracions i li donaven aliments i vi. Això se sap perquè es té constància de la reprovació, al segle VII, del bisbe de Braga. Potser d’aquí ve que donem menjar i beure al tió, i li cantem cançons mentre el piquem?

De rituals pels volts del solstici d’hivern i de referents sobre la natura i la fertilitat, n’hi ha de documentats tant al País Basc com a Extremadura, i des d’Anglaterra fins a països eslaus i també en cultures africanes. Vist així, potser no som tan estranys, oi?

TIO NADAL
VI_ANDORRA

VINS FAMOSOS I FAMOSOS QUE FAN VINS

Pitt, Jolie, Depardieu, Coppola, Iniesta, Bertín Osborne, Julio Iglesias, Arzak, Bon Jovi o Messi. Aquestes són unes quantes de les moltes persones famoses que han invertit en el món del vi. El cert és que no a totes els ha anat tan bé com a Depardieu o a Coppola, ja sigui perquè van invertir en un producte que no era persistent ni de bona anyada, o bé perquè el seu nom i una campanya de màrqueting no van resultar suficients.

És poc probable que trobem vins d’aquests famosos a les prestatgeries del Caprabo d’illa Carlemany o, a Cal Guillo que en breu obrirà les seves portes. Sigui com sigui, aquests dos establiments del centre comercial ofereixen un extens i curós assortiment que encaixa, per preu i qualitat, amb els nostres àpats d’aquestes festes. Entre tota la tria, provinent majoritàriament de denominacions d’origen de l’Estat espanyol, de França o fins i tot de Portugal, també figuren els vins de muntanya d’Andorra: Borda Sabaté 1944, Casa Auvinyà, Casa Beal o Celler Mas Berenguer. Aquestes marques, sense deixar de banda la tradició en el procés d’elaboració, el respecte envers l’entorn i l’aplicació de les noves tecnologies, produeixen vins de qualitat, amb una singularitat i una personalitat ben definides.

UN NADAL DOLÇ

Si certes dates de festes tenen el plat típic, amb les postres passa el mateix. N’hi ha que tenen data concreta, com ara el tronc de Nadal i el tortell de Reis, però els torrons, les neules, els bombons, els massapans i els polvorons apareixen a taula a cada àpat.

 

El tronc de Nadal, un braç de gitano però de xocolata, sembla que és una tradició provinent de França i rememora el tronc de llenya que calia cremar per a celebrar el solstici d’hivern. Fet de bescuit esponjós, es farceix de crema de xocolata i s’enrotlla, de manera que agafa l’aspecte de tronc. Són les postres més lligades al dia de Nadal.

 

El tortell de Reis tanca el receptari de festes. Els orígens són llunyans i es relacionen amb els tortells que es feien al segle II aC a Roma en honor de Saturn, en unes festes que se celebraven precisament a mig desembre. Es preparava amb mel, dàtils, figues seques i altres fruits secs. La cosa va anar evolucionant i al segle III dC, amb l’arribada del cristianisme, s’hi introdueix la fava, símbol de fertilitat i prosperitat per a la persona que la troba. Al segle XVIII es popularitza entre la cort francesa gràcies a Lluís XV i es canvia la fava per una moneda d’or. I actualment tenim fava, rei i corona! Qui troba la fava, ja sap què li toca!.

nadal dolç illa carlemany
10 DES SOPA GROSSA

CONSELLS PER A UNA BONA SOPA GROSSA I LA CARN D’OLLA

La qualitat i la quantitat idònia dels ingredients per a la sopa de galets, o sopa grossa —tal com també s’anomena a Andorra—, i la carn d’olla són, sens dubte, els dos elements essencials perquè aquest plat satisfaci els paladars més exigents, però l’estona de cocció n’és un altre. Les presses als fogons són mala companyia i si volem escoltar el bon consell de la padrina, l’olla ha de bullir ben bé tres hores.

De bon principi a l’olla hi hem de posar: les pastanagues, el nap, la xirivia, l’api i el porro, així com el pollastre, la gallina, els ossos i el porc. Altres ingredients com ara les patates trossejades, la col, els cigrons, la pilota i la botifarra s’hi han d’afegir durant el procés de cocció, per evitar que s’acabin desfent. Per cert, les bosses de malla tèxtil són ideals per a posar els cigrons a l’olla; a l’hora de separar el brou de les verdures i la carn d’olla, no els haureu d’anar pescant d’un en un.

Una darrera cosa: com més gros sigui el galet, més brou necessita per a coure’s. Si el trieu gros, ja podeu preparar una bona olla de brou! Bon profit!

ELS TOVALLONS: A LA DRETA O A L’ESQUERRA?

Ni a la dreta ni a l’esquerra: l’opció més formal i protocol·lària és deixar el tovalló damunt del plat principal. Si l’àpat és més informal, es permet situar el tovalló a l’esquerra de les forquilles o bé posar-lo dins d’un got o una copa, de la mateixa manera que podeu prescindir d’estovalles i fer servir les individuals.

 

Els tovallons han de fer joc amb les estovalles, però si teniu previst servir marisc, afegiu tovallons de paper a taula: us estalviareu de fregar i fregar per treure taques. Al Caprabo n’hi ha de ben bonics, amb motius nadalencs o de colors llisos, perquè trieu els que s’adiuen més amb les vostres estovalles.

03 DES TOVALLONS DRETA O ESQUERRA
L'ARBRE DE NADAL QUE NO FALTI

L’ARBRE DE NADAL QUE NO FALTI

Diuen que l’origen de guarnir un avet per Nadal ve del nord d’Europa i que es basa en tradicions paganes adoptades i adaptades al cristianisme. Ara, però, ja és una tradició ben nostra.

 

Si bé és molt típica la imatge d’anar a comprar l’arbre natural, la gent cada cop opta més per reutilitzar el mateix cada any, això sí, posant-hi elements nous per a fer-lo diferent. El que no hi pot faltar són els llums; a partir d’aquí, la imaginació, la creativitat i l’estil personal de cada llar completen la feina: boles, llacets, garlandes de lluentons, estels…

 

Quant als colors, la combinació de vermell, verd i daurat és un clàssic. El blanc, el cru i els elements naturals evoquen l’estil nòrdic, que ara està bastant de moda. El color plata, el blanc i un toc de negre són la combinació per excel·lència de l’elegància. Quin és el vostre estil?

ATREVIU-VOS A BARREJAR

Sovint aprofitem les festes per treure els plats, les copes i els coberts bons, però per què no munteu la taula barrejant paraments de taula amb colors, estampats i estils diferents?

Cal fer-ho amb gust, és clar, seguint unes normes bàsiques a l’hora de col·locar cada element: els plats s’han d’ordenar, de dalt a baix, segons l’ús; els plecs dels tovallons es poden aprofitar per a posar-hi un detall nadalenc o, fins i tot, els coberts; a taula cal que hi hagi només les copes imprescindibles: aigua i vi, i les altres, com ara les de cava o les de licor, val més deixar-les en una taula auxiliar i posar-les a taula quan toqui.

Sigui quin sigui l’estil que trieu per a parar taula, sobretot, eviteu omplir massa l’espai. Penseu que hi heu de posar el menjar!

05 ATREVIU-VOS A BARREJAR
04 ARRIBA NADAL DEVOREM CASA NOSTRA

ARRIBA NADAL, DECOREM CASA NOSTRA!

El moment de decorar de Nadal casa nostra representa la inauguració de les celebracions. Hi ha qui, amb tota solemnitat, dedica una jornada a engalanar la llar, sobretot si hi ha infants a casa.

Amb canalla a casa o sense, gairebé tothom tria un detall per a crear caliu. Hi ha persones nostàlgiques que, any rere any, rescaten les boles dels avis per a decorar l’arbre, n’hi ha que renoven els guarniments cada any, perquè volen estar a la moda, i n’hi ha que, amb enginy i creativitat, construeixen adorns originals reutilitzant i reciclant objectes i materials.

Si voleu donar un toc nadalenc a la llar i no teniu gaire idea de decoració, visiteu Casa Viva (planta 2). Ho tenen tot per a preparar casa vostra per a les dates nadalenques.

ELS FOGONS PER NADAL

Sou de sopa de galets, o sopa grossa —tal com s’anomena, també, en aquestes terres—, o innoveu als fogons? Per Sant Esteve, canelons a l’andorrana o bé elaborats amb altres ingredients? Per Cap d’Any, sopar de tastets o plats sofisticats?

Pel cap baix, tenim sis cites familiars al voltant d’una taula durant les festes nadalenques: nit de Nadal, Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any, dia d’any nou i dia de Reis. Si bé moltes llars continuen la tradició culinària específica d’algunes d’aquestes dates, també és cert que la innovació gastronòmica avança. En tot cas, tant si sou de sopa grossa com de gambes, de pollastre farcit o de canelons de peix o de canelons de carn, a Caprabo illa Carlemany trobareu tot el que necessiteu per a cuinar els plats de les festes nadalenques.

Ostres, marisc, carn de qualitat, foie i elaborats suculents, fruita refrescant, verdures per al brou, torrons, neules i un assortiment extens de dolços, vins, caves, xampanys i altres licors. Tot això ho trobareu al supermercat del centre comercial, amb la comoditat que podeu aparcar al subsol de manera gratuïta en funció del tiquet de compra.

03 ELS FOGONS PER NADAL
02 LA TAULA DE FESTA_ COMENCEM ESTVALLES

LA TAULA DE FESTA: COMENCEM AMB LES ESTOVALLES

Els àpats, durant les festes de Nadal, solen ser els moments àlgids del retrobament familiar. Al voltant de la taula transcorren sobretaules i ressopons, i, més enllà d’oferir un bon menú, el parament i la decoració de la taula també són importants.

El primer element que cal tenir en compte, perquè lluirà durant tot l’àpat, són les estovalles. Si voleu una taula elegant, opteu per unes estovalles blanques llises o, com a molt, amb un estampat nadalenc discret. Així, es realcen els colors vius de les viandes.

Desterreu l’hule com a recurs per a parar una taula elegant! Està totalment prohibit, encara que dugui estampats de festa bonics. Sí que es pot posar sota les estovalles per esmorteir cops i protegir la taula.

SI REUTILITZEU L’ARBRE CADA ANY…

Si reutilitzeu l’arbre cada any, abans de col·locar-lo al seu lloc i decorar-lo, us recomanem que el netegeu bé i, així, semblarà que l’estreneu. És simple i senzill.

Protegiu el terra i comenceu netejant la base de l’arbre, mirant d’eliminar-ne la pols. Després, passeu per les branques un drap humit amb aigua tèbia i amb una mica de sabó. Repetiu la mateixa operació per retirar-ne el sabó, amb un drap humit o, també, sec. Segons com siguin les branques, un cop net, hi podeu aplicar l’esprai que solen fer servir a les floristeries per a donar lluentor a les plantes. Quedarà com nou!

Aquesta mateixa operació és recomanable de fer-la a l’hora de plegar l’arbre, branca per branca, amb cura, i us recomanem que el guardeu en una caixa. Per cert, abans de tancar la caixa, poseu-hi a dins unes quantes fulles de llorer: eviten plagues i humitat, a més de fer bona olor!

01 SI REUTILITZEU ARBRE NADAL